Xerrada sobre Les addicciones no tòxiques per Enrique Echeburría, Universitat del País Basc

Referent a la Conferència sobre les Addiccions no tòxiques del passat 9 d'octubre, m'agradaria fer memòria dels aspectes més importants que va tractar el sr Enrique Echeburría.

En primer lloc, va introduir el tema del circuit del plaer, que és activat a través del sistema límbic i que inclou accions com menjar, descansar, practicar sexe, etc. i que té una funció de supervivència. Gràcies al plaer que sentim quan mengem ens permet seguir alimentant-nos o practicar sexe, reproduir-nos com espècie. El plaer ja ens ve codificat en el nostre cervell i ens ha permès sobreviure. Estar viu és buscar el plaer i evitar el dolor.

Com hem comentat, a través del sistema límbic s'activa el circuit del plaer i alliberem neurotransmissors com la dopamina i les endorfines.

Les conductes quotidianes potencialment addictives són el joc, el sexe, el menjar, les compres, el mòbil i internet.

Les addiccions poden ser de dos tipus, químiques o psicològiques.

D'una banda, les característiques que presenten les addiccions químiques són politoxicomanies freqüents, una motivació molt baixa i negació del trastorn.

D'altra banda, en les addiccions psicològiques les politoxicomanies no són freqüents, la motivació és menys baixa i se segueix negant en el trastorn.

Les conductes addictives tenen unes característiques concretes. Es tracta de conductes automàtiques i emocionalment activades que no estan subjectes a un control cognitiu sobre l'encert o l'error respecte la decisió.

Quan som addictes a alguna cosa, experimentem el síndrome d'abstinència: ens sentim deprimits i irritables, tenim inquietud psicomotriu, la nostra concentració es deteriora i experimentem també trastorns en el son.

Per poder diferenciar una conducta normal d'una addictiva, hem de tenir en compte que en aquesta última hi ha una pèrdua de control respecte la situació i una forta dependència psicològica. També existeix una pèrdua d'interès per altres activitats que abans trobàvem gratificants i evidentment, la conducta addictiva, interfereix de manera greu en la vida quotidiana. Per exemple, en el cas d'una persona que és addicta a Internet, pot arribar al punt de no voler sortir de casa per trobar-se amb els amics o anar de vacances, coses que abans li proporcionaven plaer.

Una de les frases que el conferenciant va recalcar va ser que les persones que tenen una conducta addictiva, fan allò al que són addictes no per sentir-se bé, sinó per no sentir-se malament. En el cas d'algú que és addicte a les compres, si no va de compres se sent malament i quan hi va, la finalitat és no sentir-se malament. En una persona amb una conducta normal, el fet d'anar de compres té l'objectiu de sentir-se bé i no com en el cas anterior, d'evitar sentir-se malament.

Hi ha factors psicològics que fan que algunes persones estiguin més predisposades a fer-se addictes tan a subsàncies tòxiques com no tòxiques. Aquests factors són la vulnerabilitat emocional, un estat d'ànim disfòric, la carència o la pèrdua d'afecte, una cohesió familiar dèbil i una pobresa de relacions socials.

Pel que fa les variables de personalitat en les persones que presenten conductes addictives, trobem la recerca de sensacions, la impulsivitat, la baixa autoestima, una intolerància als estímuls no plaents i un estil inadequat d'afrontament de la situació.

Els objectius terapèutics, segons Enrique Echeburría, han d'anar encaminats cap a l'abstinència i el consum controlat.