Hola a tots!

L'altre dia a classe vem tractar el tema de la por i he volgut aprofundir una mica més en el tema. He buscat la definició d’aquestes paraules al “Diccionario de psicología” de Friedrich Dorsch, de l’editorial Herder i això és el que he obtingut.

L’angoixa és el sentiment vital associat a situacions apurades, a tensions psíquiques, a desesperació, que presenta la característica de pèrdua de la capacitat de dirigir voluntària i raonablement la personalitat. Es considera també l’angoixa com un sentiment o afecte originat per l’instint de protecció contra el perill, que provoca una pertorbació de l’ànim elemental, en part d’una manera aguda i brusca (emparentat amb l’espant) i en part en una forma lenta, continuada i turmentadora. L’angoixa i l’odi són sentiments que poden transformar-se l’un amb l’altre. A vegades es diu angoixa en el sentit de por, però en aquest cas la causa del sentiment és ben coneguda, que té una explicació racional, com en el cas de la por a un examen ja que és possible el fracàs.
En el psicoanàlisis, l’angoixa és un concepte central i significa en tots els casos por a la separació: en el lactant, la separació del pit de la mare; en el complex d’Edip, la por a la castració, etc. La por a la separació és segons Freud la base de totes les situacions d’angoixa.

L’espant o esglai és una sensació de desplaer que apareix com a reacció a una percepció o idea que es presenta bruscament i és viscuda com amenaçadora. Les manifestacions corporals són: sotracs, pal·lidesa, sudoració, taquicàrdia i altres. Poden produir-se conseqüències d’importància com paràlisi, neurosi i afàsia. L’espant va seguit d’un breu període d’inhibició. Davant d’un perill, l’individu es manté incapacitat per prendre qualsevol decisió.

La por és un sentiment vital d’amenaça. Té una certa analogia amb l’angustia; però en la por, el temor es refereix a un objecte precís. A més a més, la por guarda relació amb la naturalesa i la magnitud de l’amenaça.

L’ansietat, correntment, s’utilitza en el sentit de desassossec en espera d’alguna cosa, generalment associat a la por. En psicologia, s’utilitza moltes vegades com a sinònim d’angoixa.

La fòbia és una angoixa violenta que apareix compulsivament davant de determinats objectes i situacions exteriors que realment no presenten perill. Segons la concepció psicoanalítica, aquesta por a un objecte o a una situació és en el seu origen por a un impuls instintiu interior perillós, és por a la irrupció de l’instint en la consciència i a la seva satisfacció. Aquesta por va ser desplaçada a una cosa exterior substitutiva. Quant a la por a l’impuls instintiu, és resultat d’una defensa contra l’impuls realitzada mitjançant la inversió del plaer primitiu en el seu contrari (por). Les formes de fòbia són pràcticament il·limitades.