Emoció i conflicte: la importància de l'Educació Emocional, a càrrec de Rafael Bisquera

Ahir al vespre va tenir lloc la conferència sobre Emoció i conflicte: la importància de l'educació emocional, a càrrec de Rafael Bisquera, director del Máster en Educació Emocional de la UB i vicepresident de la Federació per l'Educació Emocional (FEM). A continuació, us en faré una petita ressenya.

Com bé sabem, les persones tenim emocions i aquestes sovint generen conflictes, de la mateixa manera que els conflictes generen a la vegada, emocions. Es dóna una interacció permanent entre emoció i conflicte. Rafael Bisquera va posar l'exemple del Síndrome d'Amfortas, per explicar que les ferides emocionals, a diferència de les físiques, pot ser que no arribin a cicatritzar-se mai o que passi molt de temps fins que s'oblidi allò que ens ha fet mal. Això explicaria que al cap de moltes dècades, encara hi hagi rencors i rivalitats entre nacions o si ho enfoquem a la vida quotidiana, que dues persones no es parlin degut a un fet que va passar fa uns quants anys i que ho segueixen tenint present i sentint les mateixes emocions com si hagués passat ahir.

La competència emocional s'organitza en 5 nivells diferents:
1- Consciència emocional
2- Regulació emocional
3- Autonomia emocional
4- Competència social
5- Habilitats de vida i benestar

El primer pas que hem de seguir per desenvolupar la competència emocional és tenir consciència emocional, és a dir, adonar-nos de les emocions que experimentem, fer d'observadors de les nostres emocions. El nostre dia a dia, està ple d'emocions. Tots els objectes i subjectes ens generen un tipus d'emocions. Les paraules: sol, llum, mar, dia, bonic, càlid generen en nosaltres una emoció positiva; per contra, les paraules: gris, núvol, negre, fosc, llop, tenebres generen normalment, emocions negatives en la majoria de persones. Si ens hi fixem, tots els objectes ens generen emocions i per això és molt important que en siguem conscients perquè només d'aquesta manera podrem regular les nostres emocions, que fa referència al segon pas.

La regulació emocional tracta d'assolir un equilibri entre repressió i descontrol. No totes les emocions les podem mostrar obertament i moltes vegades, davant d'una emoció negativa, com la ira, l'hem de reprimir. Per contra, si manifestem aquesta emoció negativa, s'ha produit un descontrol. La regulació tracta, doncs, d'equilibrar les nostres emocions.

La següent competència és l'autonomia emocional. Això implica ser autoeficient, tenir autoestima i no dependre d'altres persones ni per la nostra manera de comportar-nos ni en el nostre pensament. Tenir autonomia emocional és un factor important de prevenció de conflictes.

La competència social és la capacitat de mantenir bones relacions amb altres persones. Això és bàsic ja que vivim en societat i estem constantment relacionant-nos amb els altres. L'escolta activa, el respecte i l'empatia són les competències socials més importants.

Pel que fa les habilitats de vida i benestar, ho podem aplicar tan a nivell social com econòmic i emocional. El benestar a nivell social aniria relacionat amb el nivell de seguretat ciutadana i el respecte dels drets humans, per exemple. Per saber l'estat de les nostres emocions, podem preguntar-nos: com em sento?
Les emocions són tan rellevants perquè quan es presenten, sempre generem un pensament al respecte i aquest, a la vegada, determina el nostre comportament.

El conferenciant va destacar que com a repte pel s. XXI, hem d'aconseguir crear grups amb identitats no excloents per millorar la nostra societat. Tots els grups o associacions són excloents: si no penses com nosaltres, estàs fora del grup. Això funciona així en els partits polítics, tribus urbanes, etc.
Davant d'un conflicte, generem ira natural, que és inevitable, però a més, li afegim la ira que creiem que s'ha de manifestar en aquella situació i aquesta última, es veurà accentuada en funció dels pensaments de cadascú.

En el cas d'una persona que està fent una conferència i una persona s'adorm a la sala, genera una emoció en el conferenciant. Aquest pot arribar a pensar que el que està dient no interessa, que és avorrit, o també pot tenir en compte que a la sala hi ha molta més gent i que només una persona dorm. En tot cas, qui té el problema no és el conferenciant, sinó la persona que s'ha adormit i no hauria de tenir una emoció negativa.

Rafael Bisquera afirma que hem de tenir clar com som ja que d'aquesta manera, ens serà més fàcil regular les nostres emocions i evitar el conflicte. Si algú ens diu que som idiotes i sabem que no ho som, serem capaços de regular l'emoció i veurem que el problema el té la persona que ens està dient idiota i no nosaltres. Per això, és indispensable saber el que som i el que no, les nostres habilitats i els nostres defectes. És quan ens qüestionem o posem en dubte el que l'altra persona ens està dient, quan ens preguntem "sóc un idiota?" que perdem el control de les nostres emocions.

Una conferència interessant, amena i pragmàtica. Una bona educació emocional encaminada al control de les nostres emocions i a la resolució de conflictes ha de ser un dels reptes de la nostra societat en un futur pròxim.