L’emoció, en la seva definició més general, és sovint definida com la resposta d’un organisme que implica: excitació fisiològica, conductes expressives i experiència conscient.
Tradicionalment s’ha acceptat que hi ha certes emocions bàsiques o primàries i d’altres secundàries. Algunes de les emocions bàsiques troben la ràbia, la por, la pena, l’alegria, el fàstic i la sorpresa. Deixant a part aquesta classificació, també les podem separar en positives o negatives.
Tradicionalment s’ha acceptat que hi ha certes emocions bàsiques o primàries i d’altres secundàries. Algunes de les emocions bàsiques troben la ràbia, la por, la pena, l’alegria, el fàstic i la sorpresa. Deixant a part aquesta classificació, també les podem separar en positives o negatives.
Molts estudis evidencien els múltiples efectes de les emocions positives. En primer lloc, aquestes emocions influeixen notablement sobre els processos de pensament: quan l’estat d’ànim és bo, la raó tendeix a ser més benèvola, ens venen a la memòria coses bones més fàcilment, generem formes de pensament més flexibles, és més fàcil que tendim a ser més creatius i tardem menys temps a prendre decisions. Un altre aspecte molt investigat és la tendència a ajudar als altres i a mostrar comportaments solidaris quan tenim una actitud optimista.
En la psicologia actual, un concepte que ha despertat interès és l’optimisme, entès com la disposició consistent a veure i jutjar les coses sota l’aspecte més favorable. L’optimisme té repercussions positives en àmbits molt variats, des del laboral a la salut i en les relacions amb els altres i amb un mateix. De fet, l’optimisme permet mesurar variables de notable importància en psicologia clínica i juga un paper important en l’ús de conductes d’enfrontament adaptatives així com en el benestar psicològic i físic i sembla ser un important predictor de la malaltia, tant psicològica com física.
Sembla que el mot optimisme està relacionat amb la felicitat, és a dir, que l’optimisme ens encamina o ens ajuda a ser feliços. Els ingredients de l’optimisme són tres: la permanència o durada de l’impacte dels successos, la penetrabilitat o extensió que assignem als seus efectes i la personalització o el grau de responsabilitat personal que estem disposats a assumir pel que ha passat.
Actualment, tal i com mostra l’interès per l’estudi del desenvolupament humà òptim, ens dirigim cap a una psicologia més positiva: a mesura que anem construint aquest nou mil•lenni, l’impuls de les cultures occidentals implica una oportunitat per crear una psicologia més positiva, una psicologia preocupada no només per la debilitat i el dany sinó també per la força i la virtut.
La psicologia positiva és l’estudi científic del funcionament humà òptim, dirigida a descobrir i promoure les fortaleses i virtuts que permetin desenvolupar-se com a individus i comunitats.
En la psicologia actual, un concepte que ha despertat interès és l’optimisme, entès com la disposició consistent a veure i jutjar les coses sota l’aspecte més favorable. L’optimisme té repercussions positives en àmbits molt variats, des del laboral a la salut i en les relacions amb els altres i amb un mateix. De fet, l’optimisme permet mesurar variables de notable importància en psicologia clínica i juga un paper important en l’ús de conductes d’enfrontament adaptatives així com en el benestar psicològic i físic i sembla ser un important predictor de la malaltia, tant psicològica com física.
Sembla que el mot optimisme està relacionat amb la felicitat, és a dir, que l’optimisme ens encamina o ens ajuda a ser feliços. Els ingredients de l’optimisme són tres: la permanència o durada de l’impacte dels successos, la penetrabilitat o extensió que assignem als seus efectes i la personalització o el grau de responsabilitat personal que estem disposats a assumir pel que ha passat.
Actualment, tal i com mostra l’interès per l’estudi del desenvolupament humà òptim, ens dirigim cap a una psicologia més positiva: a mesura que anem construint aquest nou mil•lenni, l’impuls de les cultures occidentals implica una oportunitat per crear una psicologia més positiva, una psicologia preocupada no només per la debilitat i el dany sinó també per la força i la virtut.
La psicologia positiva és l’estudi científic del funcionament humà òptim, dirigida a descobrir i promoure les fortaleses i virtuts que permetin desenvolupar-se com a individus i comunitats.
Fantàstic i optimista post, Elisenda!
ResponderEliminar